Podem estar d'acord que tan en l'art com en el disseny hi ha una cosa en comú: crear. D'una forma o d'una altra creem un producte, això sí, amb idees diferents. Al dissenyador li encarreguen una feina i ell la fa, la idea principal és que el producte que ell realitzi agradi al client, ha de justificar tot el que fa. Un artista no cal que dongui explicacions de perquè fa o deixa de fer, és lliure, i sinó que li diguin a Dalí.
Tal com afirma Costa: "el dissenyador gràfic busca l'eficàcia en la solució d'un problema de comunicació, igual com el dissenyador industrial busca l'eficàcia en un problema de funcions". Un dissenyador busca ser eficaç de cara al client, quan aquest ha acceptat la proposta dissenyada, la relació entre un i altre queda finalitzada. La relació entre l'art i les persones perdura.
Crec que explicar que és art és molt difícil. Considero que qualsevol persona pot fer art, però no tothom pot dissenyar. M'explicaré, amb l'art podem expressar els nostres sentiments i tot el que sentim. Amb el disseny no podem comunicar res, només la idea d'un producte que algú ens ha demanat. Malgrat que a l'entorn de la feina d'un dissenyador hi pot haver un artista, aquell que crea les imatges perquè el primer les usi. Costa comenta que l'art fa preguntes i el disseny soluciona problemes, completament d'acord. Per molt que es pensi que ha partir del disseny es pot fer art, mai aquests dos conceptes seran el mateix. Dit això, anem en compte al utilitzar l'expressió "això és una obra d'art...".
